Què passa amb els Llebrers (Galgos) a Espanya?

Molts heu sentit sovint que aquesta raça de gos està molt maltractada en aquest país i que necessita una atenció especial.

Però què és el que passa realment amb aquest gossos? Quin és el motiu de tanta preocupació?

El Llebrer Espanyol és una raça de llebrers reconeguda per la Federació Canina Internacional (FCI), que és molt popular en algunes zones d'Espanya a causa del seu ús en la cacera de la llebre. Desgraciadament, alguns propietaris d'aquests gossos paguen els seus anys de servei, lleialtat i amor amb l'abandonament i fins i tot el penjament, per una horrible tradició que a les portes del segle XXI, encara no s'ha eradicat d'alguns llocs d'Espanya.

El Greyhound s'importa principalment d'Irlanda, on la seva cria no sol és molt popular sinó que fins i tot està subvencionada amb fons Europeus. El greyhound irlandès s'utilitza per a la competició en canòdroms a causa de la seva musculatura desenvolupada. A Espanya actualment només hi ha un canòdrom oficial, a Barcelona ja que els canòdroms d'altres províncies Espanyoles han anat tancant en els últims anys.

L'ús comercial del greyhound, junt amb una legislació poc rigorosa, fa que sigui precís millorar les condicions de benestar dels llebrers de curses i promoure programes d'adopció de llebrers i greyhounds com a animals de companyia, per oferir-los l'oportunitat d'un retir digne una vegada ha finalitzat la seva activitat com a corredors o caçadors. Els llebrers de curses són generalment importats d'Irlanda i rarament es crien a Espanya, encara que alguns greyhounds retirats s'utilitzen com a criadors en creus amb llebrers Espanyols que seran utilitzats posteriorment en la cacera.

Els llebrers espanyols que s'usen per a la cacera de la llebre en zones de Castella, Extremadura i Andalusia són criats sense cap control ni programes d'adopció. En alguns llocs, els llebrers de cacera que deixen de ser útils, no solament se sacrifiquen sinó que es fa seguint una tradició que es remunta a l'edat mitjana. Aquests gossos són penjats o es lliguen a un arbre on moren lentament per asfíxia o de gana i set. Ja que antigament el llebrer era una raça distintiva de l'aristocràcia, aquesta demostrava el seu poder als camperols penjant els seus gossos d'un arbre com a amenaça cap a ells. Les denúncies internacionals sobre aquesta situació han fet que no apareguin tants gossos penjats en les pinedes d'aquestes zones, però s'ha incrementat el nombre d'abandonaments.

Encara que sembli un fet impossible de succeir en aquest país, les fotos mostren una terrible realitat que ha d’acabar.

Aquesta informació ha estat extreta de la web Canium.com

Si voleu més informació sobre els gossos Llebrers visiteu la pàgina de SOS Galgos